En què es basa

La importància de l’exercici físic per a la salut

El cos humà és moviment, però segons la darrera Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) més d’un terç de la població és sedentària i no practica prou activitat física. Aquest fet es tradueix en nombroses dolències, malalties i, en definitiva, en baixos nivells de salut i de qualitat de vida.

Davant d’aquesta situació, cal que la societat prengui consciència de les necessitats reals del cos humà i de la importància de fer exercici físic de forma regular.

Els diferents òrgans i sistemes del cos, així com el seu treball coordinat, intenten permetre el moviment. Si les persones adquireixen un estil de vida sedentari, estan impedint que desenvolupin la seva tasca. Com a conseqüència d’aquesta inactivitat, alguns òrgans i sistemes disminueixen el seu funcionament o són menys eficients. Certs mecanismes fisiològics fins i tot deixen de produir-se. Aquest és l’origen de la majoria de les malalties no comunicables (aquelles que no venen marcades genèticament). S’ha demostrat que l’estil de vida és el principal factor que en determina l’aparició i que influeix en la seva prevenció. En malalties amb predisposició genètica, un estil de vida actiu, que inclogui la pràctica usual d’activitat física, també és clarament favorable.

L’activitat física, l’exercici i l’esport són els eixos a partir dels quals s’ha de configurar l’estil de vida, perquè la seva pràctica és l’eina que permet que els processos fisiològics pels quals el cos està dissenyat es puguin produir. Si no hi ha moviment, el cos no pot funcionar correctament.

El cos és moviment

Tal com demostren nombrosos estudis científics, millora les qualitats físiques (força, resistència...), afavoreix el descans, facilita l’equilibri energètic i el control del pes, millora el funcionament del sistema neurològic, afavoreix el benestar emocional... Tots aquests fets repercuteixen tant en la qualitat de vida com en l’augment de l’esperança de vida.

I què és un estil de vida actiu? És aquell que inclou dues vessants, la incorporació d’hàbits quotidians actius (desplaçar-se a peu, fer ús de les escales en comptes de l’ascensor...) i la pràctica regular d’exercici físic, que ha de ser prou intensa i assídua.

Les recomanacions, dirigides a la població adulta, aconsellen unes cinc hores setmanals d’activitat física, amb presència d’intensitats moderades i altes. També es recomana fer, com a mínim dos dies per setmana, treball de força de grans grups musculars. En persones majors de 65 anys i amb problemes de mobilitat, caldria distribuir el volum d’activitat física en almenys tres dies a la setmana.

Seria recomanable que les activitats i els exercicis siguin variats, amb presència de disciplines que promoguin el treball muscular i altres de cardiovasculars, sense deixar de banda el treball de l’amplitud de moviment articular.

El "Programa d'Activitat Física" de Dipsalut posa a l’abast de la població la pràctica d’exercici físic dirigit per professionals, de forma gratuïta, planificada, estructurada i repetitiva, dins un pla d’exercici dirigit a millorar la condició física de la persona i l’estat de salut general, incloent-hi la dimensió psicològica, social, espiritual i planetària. Fa accessible l’exercici utilitzant actius de salut com són els Parcs Urbans, les Xarxes d’Itineraris i altres espais, com ara boscos, platges i altres entorns naturals.

Les caminades guiades ofereixen, també, l’oportunitat de practicar la marxa nòrdica. Una disciplina que es basa en caminar a bon ritme, però amb la incorporació de dos bastons específics que ens donaran impuls, simulant l’esquí de fons. Practicant-la podem arribar a treballar un 90 % de la musculatura del cos, ja que exercitem tant el tren superior com l’inferior. És una activitat apta per a tothom, que es pot practicar per diferents terrenys i que, a més, també ens permet gaudir de l’entorn i la natura. Els dinamitzadors que guien les caminades s’encarreguen de garantir que s’empri la tècnica correcta.

El nostre marc conceptual

La base conceptual a partir de la qual Dipsalut analitza, dissenya, planifica, impulsa i reorienta els seus programes és el marc substantiu de l’Àrea de Promoció de la Salut, Benestar i Atenció a les Persones.

El focus d’intervenció són les persones com a éssers socials i relacionals. Per tant, tenim en compte les seves característiques i també sabem que hem d’entendre’n els contextos.

La Carta d’Ottawa de la promoció de la salut defineix 5 línies bàsiques que continuen vigents avui dia:

Crear entorns saludables.
Crear polítiques públiques saludables.
Desenvolupar habilitats personals.
Acció comunitària.
Reorientació dels serveis de salut.

Els estils de vida que construïm no depenen exclusivament d’una opció individual. Són una construcció social, econòmica i culturalment determinada. Les nostres decisions estan condicionades de manera clara pels determinants socials de la salut.

Aquests determinants són les condicions en què les persones naixem, creixem, vivim, treballem i envellim. Estan fortament marcades per la distribució de la riquesa i els recursos, així com pels poders econòmics, i esdevenen les principals responsables de les desigualtats en salut. La forma com està organitzada la societat fa que les possibilitats de desenvolupar-se en la vida i de gaudir de bona salut estiguin mal distribuïdes dins d’una mateixa comunitat i entre diferents societats. Per això, Dipsalut se centra en les desigualtats i treballa des d’un enfocament intersectorial de «Salut en totes les polítiques», en el qual la salut és un eix transversal en tot el procés de presa de decisions dels diferents sectors i nivells, i amb la inclusió de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (2016).

L’Agenda conté disset Objectius de Desenvolupament Sostenible. El "Programa d'Activitat Física" incideix en alguns d’aquests:

ODS 3 (salut i benestar per a totes les edats): fomenta estils de vida saludables en persones de totes les edats i, especialment, en les més grans; per tant, promou l’envelliment actiu .
ODS 4 (educació de qualitat): genera oportunitats d’aprenentatge en espais d’educació no formals, ja que a les sessions dirigides als Parcs i les Xarxes s’hi treballen, entre d’altres, les habilitats per a la vida.
ODS 11 (comunitats inclusives i sostenibles): promou la pràctica d’activitat física en grup i en espais verds. S’entén que aquests últims són una infraestructura urbana de primer ordre, imprescindible per a una ciutat saludable i inclusiva.

La nostra concepció de la promoció de la salut també incorpora una visió positiva de la salut. Establim un marc salutogènic de treball, que confia en la capacitat de les persones i de les comunitats per ser generadores de salut, i que això les permeti avançar cap a un estat òptim de benestar. Entenem que la salut és un dret humà fonamental, que queda recollit tant en la Declaració Universal dels Drets Humans com en la Convenció dels Drets de la Infància.

Pel que fa al disseny de les nostres intervencions, definim tres eixos essencials que han de tenir en compte, que anomenem «triangle metodològic». Es tracta de tres esferes que s’enllacen i es retroalimenten, que abordem de manera interrelacionada.

Les habilitats per a la vida (HpV)

Són habilitats de comportament adaptatiu i positiu que permeten a les persones afrontar de manera eficaç les exigències i els desafiaments de la vida quotidiana.

Per tant, orientem els programes i les accions a donar eines —coneixements, habilitats i actituds— a les persones per enfortir aquestes habilitats i perquè puguin (individualment i en comunitat) incrementar el control sobre la seva salut. S’ha demostrat que les persones que tenen aquest conjunt de destreses i les utilitzen de forma efectiva tenen més possibilitats de desenvolupar estils de vida saludables. No es pot donar per fet que tothom les desenvoluparà simplement pel procés normal de socialització, sinó que cal generar oportunitats per al seu aprenentatge i entrenament. A més a més, l’entrenament de les HpV ens permet fomentar l’apoderament de les persones.

Habilitats per la vida

L’apoderament

En promoció de la salut, l’apoderament és un procés mitjançant el qual les persones adquireixen un control més gran sobre les decisions i les accions que afecten la seva salut. Té dues dimensions ben diferenciades: el personal i el comunitari. L’apoderament personal fa referència al desenvolupament del control individual per buscar recolzament social i millorar habilitats interpersonals, socials i polítiques. El comunitari fa referència al procés a través del qual les comunitats guanyen poder per generar canvis, controlar els determinants de la salut i la seva qualitat de vida (acció comunitària per a la salut).

El sentit de coherència (SOC)

El tercer eix en el que basem els nostres programes és el sentit de coherència. El SOC és una construcció psicològica que «expressa fins a quin punt es té la sensació de seguretat dominant i duradora, encara que dinàmica; que els estímuls provinents del nostre entorn intern i extern en el curs de la vida estan estructurats, són predictibles i gestionables; que els recursos estan disponibles per afrontar les demandes que exigeixen aquests estímuls i que aquestes demandes són desafiaments que mereixen l’energia i el compromís invertits ». Per tant, veiem com el SOC s’estructura, alhora, en 3 dimensions diferenciades:

La comprensibilitat (comprehensibility): es defineix com la capacitat de les persones d’entendre la vida de forma estructurada, predictible i gestionable.
La gestionabilitat (manageability): s’entén com l’habilitat de les persones per identificar els recursos existents, dins d’un mateix i a l’entorn, per usar-los de forma positiva per a la salut.
La significativitat (meaningfulness): és la creença interna que la vida d’un mateix té sentit. Per tant, els desafiaments de la vida mereixen ser afrontats.

Per desenvolupar el SOC les persones necessitem Recursos Generals de Resistència (GRR), que són els prerequisits per desenvolupar el SOC. Els GRR són qualsevol recurs (intern o extern) que ens ajuda a entendre, gestionar i donar sentit a les coses. Almenys quatre dels GRR han d’estar disponibles per poder facilitar el desenvolupament d’un SOC fort. Aquests quatre GRR són: tenir activitats significatives, desenvolupar pensaments existencials, gestionar els sentiments interiors i tenir relacions socials de suport.

Per què treballar les habilitats per a la vida als Parcs Urbans de Salut?

Les HpV tradicionalment s’han treballat en infants i joves, perquè contribueixen a fer-los més competents psicosocialment davant dels reptes de la vida. Des de Dipsalut creiem que l’entrenament de les HpV no es pot limitar només als joves i a l’educació formal; considerem que cal treballar-les en totes les etapes de la vida i en múltiples escenaris.

Entrenades en els adults, contribuiran a la salut i el benestar de la persona, i milloraran la seva adaptació en tots els àmbits de la vida (familiar, laboral i social). A més, ajudaran a les persones més grans a fer un balanç positiu del seu passat, valorant-ne l’experiència i millorant la integració familiar i social, per viure amb més satisfacció la resta de la vida.

El "Programa d'Activitat Física" obre un escenari per treballar les HpV. Per aquest motiu, proposem activitats que ens permetin incidir-hi dins d’una sessió d’exercici físic.

De la mateixa manera que incorporar aquesta tasca a l’educació és una forma de fer-la més humana, creiem que incloure les HpV en les sessions d’exercici també ens permet humanitzar-les, proporcionant aprenentatges que permetin a les persones participants desenvolupar destreses i eines per enfrontar-se als desafiaments de la vida quotidiana i per intervenir en el món.